La dama salmó, per Quim Monzó
Quim Monzó és el nom amb què és conegut el narrador
Joaquim Monzó i Gómez. Va néixer a Barcelona el 24 de març de 1952. Treballà
com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns grans
conflictes bèl·lics (Vietnam, Cambodja). Els gèneres literaris que ha treballat
són la novel·la i el conte. El 1976 publicà la seva primera novel·la, L'udol del griso al caire de les clavegueres, que
rebé el premi Prudenci Bertrana, i l'any següent, Self-Service, en
col·laboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de
l'anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura. L'illa de Maians (1985,
premi de la Crítica Serra d'Or 1986), El perquè de tot plegat (1993, premis de la Crítica
Serra d'Or i Ciutat de Barcelona 1994), Guadalajara (1996, premi Crítica Serra
d'Or 1997), Vuitanta-sis contes (1999, premi Lletra d'Or i
Premi Nacional de literatura catalana de narrativa, 2000), edició revisada de
la seva obra en narrativa curta, El millor dels mons (2001),Tres Nadals (2003) i Mil cretins (2007, premi Maria Àngels
Anglada de Narrativa 2008).
El conte tracta de l'anècdota d’un noi que, al tren, es
troba l’amor de la seva vida, a primera vista; però ell no li és correspost.
Aquest és un conte d'amor en què un mosso que viatja en tren es troba per
sorpresa amb una dona estrangera desconeguda per ell al seient del costat i
mantenen una relació curta però intensa. La dona, en veure’l al seu costat, li posa la
cama a sobre de la seva. El noi actua amb incertesa: és una situació
extravagant en la qual l'autor se centra a enfocar la inseguretat de l'home
davant la dona. Ens podem trobar també davant d'una espera desesperant on el
noi espera el moment de quedar-se sol amb la noia per “passar a l’acció”: fan l’amor.
Finalment, quan el noi
just començava, la dona baixa en la mateixa estació i se'n va. Ell triga uns
segons, pensa que potser hauria d'anar amb ella, però quan surt es troba
perdut. Veu com la dona del seus somnis abraça un home, besa la galta de qui probablement
és el seu fill i puja a un cotxe. Se’n torna al tren abans de perdre'l.
• Personatges, espai, temps, estructura, narrador i punt de
vista:
Home, Dona i
familiars i Vell. En un tren i les diverses estacions. Fets actuals. Extern
Omniscient.
L’estil de Quim
Monzó en els seus contes és senzill i alhora elaborat. És a dir, utilitza un
llenguatge planer, que és fàcilment interpretable, per a parlar de coses
quotidianes de la vida. Gràcies a la seva capacitat d’explicar un fet normal de
manera que el transforma en una delícia literària, trobem als seus contes un
sentit reflexiu i amb perspectiva en l’observació en la realitat dels homes.
Els dos
coincidim que La dama salmó és un
conte que transmet una visió molt fidel de l’amor actual, que en molts casos és
ràpid, fugaç i pràcticament inexistent. Tal com mostra el conte, l’única
veritat en l’amor d’avui és el sexe. Ens ha sorprès agradablement el fet que
Quim Monzó no hi té pèls a la llengua, ni en aquest conte ni en altres obres
seves, com hem pogut comprovar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada