dilluns, 5 de desembre del 2011

Aquella paret, aquella mimosa


El títol del conte que hem treballat és “Aquella paret, aquella mimosa”.
L’autora es diu Mercè Rodoreda. Va néixer a Barcelona el 1908 i va morir a Girona el 1983. Aquesta escriptora catalana va ser molt famosa per les seves obres més destacades com per exemple: Plaça del Diamant, Mirall Trencat o Aloma. La seva producció artística engloba diferents gèneres com poesia, teatre, conta, novel·la i fins i tot pintura. Les obres d’aquesta autora pertanyen al moviment literari de la novel·la psicològica.


En aquest link de la generalitat de Catalunya podem trobar més informació sobre aquesta autora:



El tema principal d’aquest conte és l’amor fugaç i l’inici d’una nova etapa per sobre d’aquesta experiència.

El conte parla d’una noia que s’enamora d’un soldat, i es van trobant en un racó de la ciutat. Aquest l’abandona i es casa amb un noi que es diu Miquel que l’abandona novament. Les amigues de la protagonista no entenen la reacció de la noia al no saber l’aventura amorosa amb el soldat.
Els personatges principals són: en Miquel, l’home se’n ha anat a voltar món, la Crisantema, la noia que viu totes les experiències amoroses, l’Àngel, el soldat. Els personatges secundaris són: el farmacèutic, els altres soldats, la senyora Carlota i el seu nét, els senyors de la Crisantema i les seves amigues.
Aquest conte es situa en el carrer d’una ciutat i també en una paret on hi ha una mimosa. S’esmenten les ciutats de València i Tarragona. El temps del conte és passat, deduïm que posterior a la guerra Civil.

Podem veure que el conté no conté una estructura cronològica sinó que ens explica la seva situació contemporània a partir d’un flaix-bac perquè els lectors tinguem coneixença de la seva posició.

El narrador és en primera persona i en passat. El punt de vista, per tant, és intern i té coneixement dels pensaments de la protagonista però no dels altres personatges.
Trobem que aquest conté està escrit amb forma narrativa. Conté trets del llenguatge oral, com per exemple polisíndeton, per crear l’efecte que la noia està explicant la seva vivència amb aquell noi oralment.

Aquest conte ens ha agradat perquè la història que succeeix és habitual en el context d’avui en dia amb els joves. A més, ens ha estat fàcil d’entendre i de representar amb les nostres veus i fins i tot, divertit. 

Anna i Sílvia
1r Batxillerat B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada